Cloïsses a la marinera (o al Pil-Pil)

Em comenten amics de Donosti, que el Pil-Pil és només pel bacallà i fruit del suc que treu la pell d’aquest peix perquè ajuda a lligar la salsa, però tret que no hi posarem bacallà en aquest plat (tot i que ho podríem fer i combinar-ho), jo us recomano aquesta recepta molt meva, per no barrejar sabors.

Si teniu l’oportunitat de comprar cloïsses de Carril (Galicia), val molt la pena fer-ho i notareu que són molt millors que les d’altres contrades (també el preu és bastant diferent).

Unes hores abans de cuinar-les, les netejarem sota l’aigua de la pica, les deixarem en remull i una mica de sal a la nevera durant un parell d’hores, un cop les traiem, les escorrerem i les deixarem una estona perquè perdin tota l’aigua i no ens esquitxin un cop les posem a la paella o la cassola.

Primer de tot, tallarem la ceba ben petita i els alls en làmines, ho sofregirem amb oli d’oliva a foc lent fins que agafi aquell color daurat abans no es cremi (també hi podem posar una mica de mantega perquè quedi més cremós), afegirem un got d’aigua amb una cullerada gran de farina ben dissolta i ho deixarem escalfar uns dos minuts, llavors hi tirarem una copa de vi blanc i ho anirem remenant amb una cullera de fusta durant dos minuts més. Un cop tinguem la salsa ben lligada, posarem les cloïsses a dintre el recipient que tenim al foc, fins que veiem les cloïsses ben obertes (uns cinc minuts aprox.). Si en queda alguna sense obrir, millor tirar-la a la deixalla, ja que possiblement no estarà en bones condicions i ens pot espatllar el plat.

Per decorar el plat hi tirarem una mica de julivert ben picat per donar-li una mica de color i recordeu que el més important d’aquesta recepta, és anar remenant sempre la cassola o la paella, perquè la salsa quedi ben lligada.

Per maridar aquesta recepta, us aconsello el Dotze DO Terra Alta, que li dona un punt de fruita i acidesa molt interessant.

Que aprofiti i que ho gaudiu com jo ho he fet.

Torna al blog