Arròs de mar i muntanya
Aquest cop surto del que fins ara he seguit com a criteri per aquest blog i a la recepta d’avui no hi ha res de ràpid ni fàcil de fer, tot i que un cop elaborat el plat, tampoc ens compliquem gaire la vida i val la pena de fer-la pel resultat final. Potser durant el cap de setmana i amb temps per dedicar-li i gaudir-ho.
Començarem per sofregir la ceba i un cop la tinguem daurada hi afegirem una mica de tomàquet natural pelat per donar-hi un toc de color a l’arròs.
En una altra cassola sofregirem amb oli d’oliva la costella de porc i el pollastre, que prèviament haurem tallat en petits daus per a tal efecte. Un cop rostida la carn, afegirem la sèpia durant uns dos o tres minuts i llavors tirarem el pebrot vermell i verd, així com la mongeta verda. Passats uns minuts i quan veiem que la verdura ja agafa la textura que li correspon, hi tirarem l’arròs i deixarem que tot plegat agafi un toc de cocció adequat sense que se’ns cremi i remenant en tot moment.
És llavors quan tirarem el brou dins la mateixa cassola, juntament amb el sofregit de la ceba i tomàquet que hem preparat anteriorment. (dos cullerots de brou per cada tassa d’arròs). En aquest cas i cuinant per a 4 persones, hem tirat 6 tasses d’arròs (de cafè) i 12 cullerots de brou (tots hem repetit i encara n’ha sobrat).
Ho deixarem bullir a mig foc durant uns 20 minuts afegint un polsim de sal, tot vigilant que no ens quedem sense brou durant la cocció i afegint aigua si ens cal, però sense remenar gaire la cassola i mirant que el punt de l’arròs no se’ns passi (podem corregir el punt de sal i la cocció a últim moment)
Si seguim els passos correctament i anem mirant que res es cuini més del que li pertoca, ens sortirà un arròs per llepar-se els dits.
Per maridar aquest plat contundent, us recomano un vi blanc sec i amb un cert grau d’acidesa. Un Dotze DO Alella, neteja molt bé la boca en cada glop i ens deixa gaudir del plat, sense afegir més greixos i untuositat al paladar.
Que vagi de gust !!!
