“Pilotilles” amb bolets i verdures

Potser és que per aquestes dates sempre recordo a la meva mare, que per desgràcia em va deixar fa més de 40 anys (per culpa d’un “puto” càncer) i aquest era un del plats que recordo que feia i que m’agradava molt. També m’agradaria fer un homenatge a totes les mares del món per cuidar de les seves famílies i que preparen una cuina molt elaborada, tot i que després en un tres i no res, tothom ja espera les postres i no ha gaudit prou de l’esforç i el temps que totes elles hi han dedicat per asseure a tota la família entorn una bona taula, sigui pel que sigui, aquí us deixo una versió personal de les meves “pilotilles” i que espero us agradin.

En primer lloc demanarem al nostre carnisser que ens piqui 400 gr. de carn de vedella i 400 gr. de porc, si ens pot fer una segona picada amb les dues carns juntes molt millor. Un cop a casa, la salpebrarem i la remenarem bé.

Per afegir a la massa de carn, picarem 4 dents d’all i julivert al gust de cada un, remullarem la molla de 3 llesques de pa de pagès amb llet, hi afegirem unes 4 cullerades de pa ratllat i dos ous. Agafarem tot això i ho barrejarem amb la carn que tenim per fer les “pilotilles” (amb ganes i sense por).

Enfarinarem les mandonguilles i les courem amb oli d’oliva verge fins que quedin ben torrades per fora (sense passar-se), val més que quedin un pel crues per dins.

Ara ve quan prepararem l’acompanyament i en aquest cas, he fregit uns xampinyons amb oli i sal uns 3 minuts a la cassola, un cop retirats he aprofitat el mateix oli per sofregir a foc lent dos porros i una ceba dolça de Figueres durant uns 10 minuts, afegirem 4 tomàquets de pera ratllats i passats uns altres 10 minuts hi tirarem un got de vi blanc, que el deixarem reduir uns 10 minuts més, tornarem a posar els bolets dins, hi abocarem mig litre de brou (de carn, de gallina o de verdures), ho deixarem uns 20 minuts a foc lent i és llavors quan afegirem les “pilotilles” perquè agafin el gust de tot l’acompanyament durant uns 10 minuts més.

A l’hora d’emplatar, sempre m’agrada posar-hi un toc de color i en aquest cas he guardat unes fulles de julivert per posar-les al damunt. Si ho podeu deixar reposar un dia i menjar-les l’endemà molt millor, però avui m’ha pogut més la il·lusió de fer les meves primeres mandonguilles i no m’he pogut estar de compartir-les amb la família.

Avui tenia clar que per un plat contundent com aquest, un Dotze DO Montsant l’hi aniria d’allò més bé i no m’he equivocat.

Un record molt especial per a totes les mares i en especial per a la meva.

Salut i bon vi a taula.